JUSTÍCIA A L´AGOST

Una de les primeres decisions preses pel nou Ministre de Justícia ha estat la de revisar la inhabilitat del mes d’agost per a la tramitació de la majoria dels processos judicials.

No seré jo qui li posi en qüestió ni li discuteixi el fet que aquesta hagi estat la primera mesura en què ha pensat el Ministre per agilitzar i desencallar el funcionament de la nostra Administració de Justícia, però sí que voldria mirar d’explicar l’origen de les vacances judicials a l’agost, perquè –amb tots els meus respectes- l’origen del retard de la Justícia al mes d’agost és un altre i, per tant, la solució –que hi és- també hauria de ser una altra:

1.- Mitjançant un Decret-Llei del 17 de Juliol de 1973 i per petició dels òrgans rectors tant de l’Advocacia com dels Procuradors dels Tribunals, amb la finalitat d’adequar l’ordenament jurídic a la realitat social del nostre temps i perquè tots els professionals del Dret poguessin gaudir del “descans anual reconegut a tots els espanyols”, es va acordar declarar inhàbils a efectes judicials, en matèria civil i penal els dies 1 a 31 d’Agost de cada any. Aquesta mesura reflectia en paper el que ja estava succeint al nostre país, és a dir, que amb prou feines es podia realitzar activitat judicial degut a que la immensa majoria dels ciutadans espanyols gaudeixen de les seves vacances al mes d’agost.

2.- El Juliol de 1980 es va dictar un Reial Decret dirigit als funcionaris de la Administració de Justícia, en virtut del qual tots els Jutges i Fiscals, Secretaris Judicials i en general tots els funcionaris al servei del Poder Judicial havien de gaudir de les seves vacances dins del mes d’agost, excepte aquells que havien de constituir les anomenades Sales de Vacances o atendre les necessitats del servei, que, en aquest cas, podrien gaudir de les seves vacances en un mes que no fos l’agost.

3.- Aquest Reial Decret no impedia- com també succeeix actualment- la pràctica de determinades actuacions a l’ordre penal ni tampoc les actuacions considerades urgents a la jurisdicció civil, però obria una porta a l’establiment de determinades excepcions que, amb el pas del temps, s’han anat convertint en norma o regla habitual.

4.- Els diferents Col·legis de Procuradors d’Espanya, com a perfectes coneixedors de la nostra Administració de Justícia, portem anys reclamant,
-tot respectant el dret a la conciliació de la vida laboral i familiar- que el personal al servei del Poder Judicial faci les seves vacances a l’agost, per evitar que l’absència d’un nombre significatiu d’ells especialment durant la darrera quinzena del mes de juliol i la primera de setembre signifiqui que els òrgans judicials no poden treballar al seu ple rendiment durant almenys tres mesos.

5.- Sense perjudici que els Col·legis de Procuradores romanen oberts durant el mes d’agost per atendre la tramitació d’aquells assumptes més urgents, establint un torn de substitució entre els procuradors, no té massa sentit que es pretengui celebrar judicis en el període de vacances de la pràctica majoria d’espanyols, ja que, per la seva absència, seria impossible no només la celebració d’aquestes vistes sinó també la realització de la majoria d’actes de comunicació o fins i tot d’execució que es produeixen dins d’un procés
6.- L’actual situació, agreujada per les retallades de personal, en definitiva, contribueix a alentir innecessàriament la nostra Administració de Justícia, no només durant l’aturada d’agost, sinó també, en certa manera, durant els mesos de juliol i setembre.

7.- El Col·legi de Procuradors de Barcelona es posa una vegada més a disposició del Ministeri de Justícia i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya per oferir la seva experiència en aquest i altres assumptes, susceptibles de millora de la qualitat i agilitat de l’Administració de Justícia. Un objectiu amb el qual els procuradors barcelonins es senten profundament compromesos. 

Ignacio López
Degà de l'Il·lustre Col·legi de Procuradors de Barcelona