El nou aranzel del Reial Decret 434/24: anàlisi (i en espera de la resolució del Tribunal Suprem)

La nova regulació de l’aranzel motivada pel Reial Decret 434/24 va centrar la sessió formativa organitzada pel l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB) i el Centre d’Estudis de la Procura. Hi van intervenir el degà, Javier Segura Zariquiey; l’advocat i soci del despatx Roca Junyent, Manuel Silva Sánchez; el procurador dels tribunals i vocal 1er de la Junta de l’ICPB, Joan Manel Bach Ferré; i la procuradora dels tribunals Diana Pino Ríos. La vicedegana col·legial, Margarita Ribas Yglesias, va exercir com a moderadora de l’acte.

En la presentació de la sessió, Javier Segura Zariquiey va lamentar que han hagut de transcórrer 21 anys per disposar d’un nou aranzel que, en qualsevol cas, “no satisfà les expectatives ni les necessitats d’una bona part de la procura”. Transcorreguts dos mesos des de l’entrada en vigor del RD 434/24, el degà va manifestar que “era necessari desenvolupar una jornada per resoldre els nombrosos dubtes que la nova norma genera en la seva aplicació pràctica”.

En un to crític, Segura Zariquiey va indicar que la concepció del nou aranzel parteix d’una resolució ministerial fruit d’una “negociació política” sobre el resultat final de la qual gran part de la professió “està molt en desacord”, sobretot en allò que fa referència a la seva regulació. Per al degà l’aranzel “treu valor a la professió i acaba per perjudicar la ciutadania com a usuària de la justícia”. També va expressar la seva contrarietat per l’“absència d’una clàusula de revisió de l’IPC” en el RD, sobretot quan durant els 21 anys d’aplicació de l’anterior aranzel tampoc hi ha hagut cap possibilitat d’actualització en aquest camp i malgrat l’encariment de la vida.

En qualsevol cas, en el marc de la seva intervenció, va recordar al conjunt d’assistents que van seguir la sessió tant en modalitat presencial com virtual, que el Col·legi és un dels 34 col·legis de procuradors del territori espanyol que han interposat recurs davant del Tribunal Suprem (TS) en contra del Reial Decret 434/24. “Esperem que en el termini màxim de dos anys tinguem una sentència del Tribunal Suprem”, va urgir.

La intervenció de l’advocat Manuel Silva Sánchez va posar el focus en el context històric del RD objecte d’anàlisi. Silva va afirmar que aquest comparteix uns principis similars al RD 307/2022 (antecedent immediat del RD 434/24). Com a trets principals del RD 434/24, va destacar l’establiment d’un aranzel màxim de 75.000 euros, la prohibició de límits mínims i llibertat per pactar retribucions i l’obligació d’efectuar un pressupost previ per part del professional de la procura. Així mateix va insistir en la importància que el Tribunal Suprem “resolgui totes les qüestions” derivades de la interposició dels recursos citats i va indicar que davant l’eventualitat de la seva estimació per part del TS es tornaria al sistema combinat del 2003 (RD 1373/2003) i 2010 (RD 5/2010). Per a l’advocat el RD 434/24, amb la regulació del nou aranzel, “vulnera els principis de motivació i proporcionalitat”. I va defensar que “s’estableixin criteris de retribució adequada” per al conjunt de professionals de la procura en la seva qualitat de “col·laboradors de l’Administració de Justícia”.

Por la seva part, Joan Manel Bach Ferré i Diana Pino Ríos, procuradors dels tribunals, van analitzar alguns aspectes pràctics de l’aranzel i les principals diferències amb el RD 1373/2003 (pressupost previ detallat, augment 35% quanties, àmbit d’aplicació, règim transitori, art. 5 substitució de professionals i art. 6 de multirepresentació, entre altres). També van assenyalar algunes qüestions controvertides seves (despeses hipotecàries i quantia indeterminada per reforma març proc. verbal, entre altres). Bach Ferré, vocal 1er de la Junta de l’ICPB, va admetre que el nou aranzel “modifica la forma de treballar” de procuradors i procuradores.

La vicedegana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, en el seu paper de moderadora de la sessió formativa, va advocar per la necessitat que, davant el nou marc creat pel RD 434/24 i la seva regulació de l’aranzel, “el sector aprofiti la conjuntura per regular i dignificar la professió”.