Radiografia del nou Reial Decret-llei 6/2023: impacte processal

L’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona (ICPB), de la mà del Centre d’Estudis de la Procura, ha dedicat una sessió formativa especial a l’impacte processal del Reial Decret-llei 6/2023, de 19 desembre, pel que s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.

L’obertura de la sessió ha anat a càrrec del degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, que ha destacat el “rigor jurídic” dels ponents en el propòsit de resoldre dubtes sobre el redactat “confús” i amb “incongruències tècniques” que, en la seva opinió, presenta la normativa que ha d’entrar en vigor el proper 20 de març. En aquest sentit, el també president del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya ha posat èmfasi en “les esmenes presentades als grups polítics perquè l’aplicabilitat del Reial Decret sigui realment efectiva”. “Esperem que algunes d’aquestes esmenes siguin recollides per la llei”, ha reblat Zariquiey, que ha reivindicat la capacitat d’adaptació als canvis processals demostrada pel col·lectiu de la Procura en una etapa que vindrà marcada per un nou contingut normatiu que “estableix com es transformarà la justícia al nostre país”.

La vicedegana de l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Margarita Ribas Yglesias, ha moderat la sessió que ha tingut lloc a l’auditori del LIV Student Sarrià i que ha comptat amb ponents dels àmbits de la judicatura, la universitat, l’advocacia i la Procura i amb l’assistència de prop de 200 persones. Ribas ha destacat que amb l’acte s’ha pretès oferir una “visió plural i crítica, per part dels diversos operadors, del Reial Decret” i ha reflexionat que “com s’esdevé amb qualsevol norma jurídica, l’èxit no està assegurat”. Això no obstant, ha defensat que “són reformes necessàries que ajudaran a l’eficiència de la justícia”.

En el torn dels ponents, Vicente Pérez Daudí (catedràtic de Dret Processal de la UB) ha abordat “La digitalització: notificacions, resolucions assistides i funció del CTEAJE” i on, després d’establir la dimensió quantitativa de l’impacte del Reial Decret-llei 6/2023 (modifica 127 articles de la LEC, 31 articles de la LJS, 30 articles de la LCJA i 10 articles de la LECRIM), ha lamentat que amb la nova regulació “la funció del CTEAJE excedeix de la merament tècnica i incideix de forma directa en el procés judicial afectant a la tutela judicial efectiva”. Si bé ha valorat de forma positiva que “es legisli sobre aspectes fins ara no regulats de la digitalització del procés judicial”, ha lamentat que “s’ha quedat curta”, per exemple, en matèria de garanties per a l’adopció de decisions automatitzades o en allò que fa referència als efectes de la bretxa digital.

Dolors Cortina Alarcón (LAJ Secció 15a de l’Audiència Provincial de Barcelona) s’ha centrat en “La carpeta justícia i actes de comunicació”. Ha titllat d’”idea brillant” aquesta eina perquè “posa el focus en la ciutadania” a fi i efecte de facilitar l’accés als expedients judicials “amb rapidesa i sense haver-se de desplaçar”. Però el problema, segons Cortina, és que el sistema plantejat “xoca amb la bretxa digital” (tant generacional com territorial) i amb la “manca d’interoperabilitat”. Hi ha afegit, també, el llast que al seu parer suposa que el Reial Decret “estigui mancat d’una Memòria Econòmica”.

Bibiana Segura Cros (magistrada del Jutjat de 1a Instància 50 de Barcelona) s’ha referit a l’apartat “Judicis telemàtics”. La magistrada ha fet una reflexió crítica a propòsit de l’equació judicis telemàtics – eficiència processal, una correlació aquesta que fonamenta la pròpia normativa que ha d’entrar en vigor el 20 de març. En aquesta matèria, però, Segura ha referit aspectes vinculats als àmbits penal i/o civil (desenvolupament dels acaraments, dret a la darrera paraula per part de l’acusat, protecció de dades, punt d’accés segur, audiència pública i preservació de la manca de comunicació entre testimonis, entre altres qüestions) que, sumats a l’“heterogeneïtat” dels sistemes de comunicació de les diverses comunitats autònomes o la manca d’infraestructures i recursos que pateixen alguns jutjats, posen en qüestió -així ho ha argumentat la magistrada- els avantatges en termes d’eficiència d’aquesta nova modalitat.

Antonio Recio Córdova (president de l’Audiència Provincial de Barcelona) ha volgut manifestar davant l’auditori la predisposició de l’òrgan jurisdiccional que presideix a “adoptar les decisions en el marc de les competències pròpies de l’Audiència” que possibilitin la necessària “flexibilitat” davant l’“adequació a un nou sistema” vinculat a l’aplicació del Reial Decret. En qualsevol cas, ha reconegut que amb el nou marc jurídic “tenim un problema amb el recurs d’apel·lació”, tot evocant les modificacions dels articles 398 (costes en segona instància) i 449 (apartat 6è).

En representació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), el seu degà, Jesús M. Sánchez García, s’ha centrat en el “Punt Neutre Judicial”. A propòsit d’aquesta eina, ha reivindicat “la importància del conjunt de professionals de la Procura en el procediment judicial”, raó per la qual ha defensat que “aquest col·lectiu professional ha de tenir accés al Punt Neutre Judicial”. Al fil d’aquesta petició, el degà de l’ICAB ha explicat que “hem anat al Congrés dels Diputats per presentar les nostres propostes, que han estat molt ben acollides”. En relació amb els judicis telemàtics vinculats a la nova normativa, ha indicat que des de l’Advocacia de Barcelona s’han encarregat dos dictàmens. Sigui com sigui, ha expressat que “cal aprofitar les seves eficiències quan hi siguin, però sense renunciar a la presencialitat en determinats casos”.

Guillermo Ormazabal Sánchez (catedràtic de Dret Processal de la UdG) ha desenvolupat l’apartat “Plet testimoni: nova figura al nostre dret processal”. Més enllà de situar-lo en el context d’allò que estableix la Directiva (UE) 2020/1828, el ponent ha citat alguns dels que ell titlla d’“aspectes problemàtics” del procediment. A saber: reduït àmbit objectiu (exclusivament control d’abusivitat de clàusules contractuals); reduït àmbit territorial (poc útil per establir un criteri uniforme i possibilitat de resolucions contradictòries en el territori de diferents administracions públiques); indeterminació sobre com es tria quin dels procediments pendents serà el testimoni; i incorrecta ubicació sistemàtica dins la LEC de l’extensió d’efectes en seu de procediment d’execució, entre altres.

El darrer ponent a intervenir ha estat el procurador dels tribunals Jaume Aso, amb “L’abast de la reforma i les reivindicacions de la Procura”. En la seva opinió, la manca d’accés de la Procura al Punt Neutre Judicial és una “manca d’ineficiència”. També ha reivindicat la importància de la “comunicació personal a domicili” (article 155 LEC) i, des d’un punt de vista conceptual, ha manifestat que el Reial Decret-llei 6/2023 s’ha fet amb “massa celeritat”, a partir de “fragments d’aquí i d’allà” i amb la voluntat d’“aconseguir fons europeus” (tota vegada que amb la seva aprovació es satisfà el compromís amb Brussel·les, el que possibilita que Espanya pugui cobrar una nova partida econòmica procedent dels Fons Next Generation UE).

Ha tancat l’acte el degà de l’ICPB, Javier Segura Zariquiey, que ha agraït als ponents les “brillants intervencions” i al nombrós públic assistent el “debat enriquidor i constructiu” generat al final de la sessió, alhora que anunciava la celebració al llarg de l’any de noves sessions formatives específiques per part del Col·legi i el Centre d’Estudis de la Procura vinculades a alguns dels principals aspectes sotmesos a la nova regulació que suposa el Reial Decret-llei 6/2023.