Els llançaments i el rol de la Procura

Els llançaments i la seva incidència en l’activitat judicial –en el context d’un
rerefons social caracteritzat per la problemàtica en l’accés a l’habitatge i
l’endèmica manca d’habitatge social– sovint posa a prova l’efectiva execució
dels Manaments Judicials que donen lloc als llançaments judicials.

Els llançaments són l’acte de recuperació de la possessió d’un immoble
després d’obtenir una ordre judicial que ho autoritza. Si bé fa uns anys a
Barcelona es feien sense tenir en compte cap més paràmetre, amb els anys el
factor social ha anat prenent terreny (el 2012 es va signar el Primer Protocol
sobre Llançaments que volia preveure la seva repercussió social) i fins avui,
que s’ha pres consciència que en determinades ocasions la pèrdua de
l’habitatge ha d’involucrar professionals que acompanyen aquestes famílies.

A Barcelona ciutat la protocol·lització de l’execució dels llançaments ha millorat
de forma exponencial la seva eficiència i aquest model d’èxit que es fa palès a
la capital caldria exportar-lo a la resta de partits judicials per millorar-ne la
gestió i la seva eficàcia.

Tot això va configurar alguns dels eixos de reflexió i intercanvi d’idees en el si
de la ‘Taula de debat sobre els llançaments’ que, en el marc del Procura
Fòrum, va organitzar l’Il·lustre Col·legi de Procuradors dels Tribunals de
Barcelona (ICPB). Hi van intervenir la LAJ del SAC civil de Barcelona, Estela
Bergel; la coordinadora de Servei Territorial i Jurídic del Servei d’Intervenció en
la Pèrdua de l’Habitatge i Ocupació (SIPHO), Lina Poblet; i l’intendent dels
Mossos d’Esquadra i cap de l’Àrea Bàsica Policial Ciutat Vella, Víctor Martín.
Va moderar la sessió la procuradora dels tribunals i vocal de Comunicació de la
Junta de Govern de l’ICPB, Montse Montal.

En la seva intervenció, Montse Montal va posar èmfasi en la necessitat que els
professionals de la procura adoptin una “actitud proactiva” a efectes de garantir
les necessàries “precisió i claredat” del manament judicial i també a l’hora de
delimitar de forma adequada la preparació i la viabilitat del conjunt d’aspectes
pràctics associats a aquest tipus d’actuacions (com per exemple, la porta
d’accés que ha de permetre l’accés a la finca del pis objecte de la diligència) i,
sobretot, “preveure tot allò que pot succeir”. Així mateix, va lamentar la
diferència existent entre la ciutat de Barcelona i altres partits judicials en allò
que fa referència als recursos humans i materials disponibles en el context
d’aquest tipus d’actuacions: “Que Barcelona serveixi de mirall”, va reblar
Montal.

Per la seva part, Estela Bergel va criticar la “manca de regulació homogènia
dels llançaments”, si bé va contraposar aquesta circumstància amb el procés
d’“unificació de criteris amb els jutjats de 1a Instància” que ella mateixa ha
encapçalat des del 2021. També va posar en valor l’impuls, el mateix any, de la
comissió especial de llançaments de Barcelona (CEL), un grup que actualment
integren 20 funcionaris judicials que compten amb formació contínua jurídica,
pràctica i fins i tot emocional adaptada als requeriments específics de l’activitat i
que té per missió agilitzar i coordinar millor els llançaments judicials civils de la
mà de serveis socials i Mossos d’Esquadra. Bergel va explicar que el model de
CEL Barcelona ha estat implantat també a Mataró i Badalona i que es preveu
que sigui adoptat igualment al Vendrell i a altres partits judicials. I va posar
èmfasi en la necessitat d’establir “criteris homogenis d’actuació dels lletrats” per
minimitzar les diferències que hi ha encara d’un partit judicial a un altre.

Quant al paper de procuradores i procuradors, la representant del SAC va
advocar perquè siguin “propers a nosaltres” –“cal comunicació”, va expressar– i
va titllar de “bàsic” el seu paper per “donar agilitat” al procés: “Us necessitem”,
va referir-se al conjunt de professionals de la procura. També va esperonar el
col·lectiu a “reclamar la creació d’equips especialitzats entre el cos funcionarial”
de justícia. Segons Bergel, el 2021 van produir-se 40 llançaments diaris a
Barcelona, el 52% dels quals es van poder executar.

En el seu torn de paraula, Lina Poblet va delimitar l’àmbit d’actuació del SIPHO
al “parc privat d’habitatge” i va indicar que les seves funcions s’han vist
ampliades l’any 2023 en comparació amb les que van definir aquest recurs
municipal (adscrit a l’Ajuntament de Barcelona) en el moment de la seva
creació, el 2016. Les va desgranar: canal de comunicació amb els jutjats,
elaboració d’informes de vulnerabilitat, atenció integral durant l’acte de
llançament, activació d’emergència de l’allotjament temporal urgent (ATU),
activació d’emergència del servei de guardamobles i tractament de dades.
Poblet va expressar que, en qualsevol cas, el SIPHO assumeix com a pròpia
una “funció preventiva” per intentar evitar el llançament, el que el porta a tenir
establerta una “taula de diàleg amb els grans tenidors”, alhora que manté un
“diàleg directe” amb el CEL Barcelona. La coordinadora del SIPHO va posar en
valor el fet que, per exemple, “Madrid no disposa d’un servei de les nostres
característiques”.

Finalment, Víctor Martín va situar l’actuació dels Mossos d’Esquadra en el marc
del que estableix la LEC i el Codi Penal, “en auxili de l’autoritat judicial” i
sempre des de “criteris de proporcionalitat”. Va destacar la “comunicació
contínua” mantinguda amb el SAC i el SIPHO i va dir que “després de rebre el
requeriment del Servei d’actes de Comunicació i Execució Civil de Barcelona
es contacta amb el SIPHO per estudiar cada cas particular”. És a dir, abans de
realitzar el llançament “hi ha un treball previ detallat, una planificació” que
pretén delimitar les característiques de l’acció a emprendre i establir quin tipus
d’actuació se’n pot derivar per part de Mossos d’Esquadra, també en funció de
si cal o no cal la presència dels equips d’ordre públic. Martín va admetre però
que “els recursos són finits” en matèria d’ordre públic.